Dies: del 24 al 30 de juliol de 1982
Crònica: El Màxim i jo teníem molt estudiat aquesta magnifica travessada.
Dia 24 de juliol (dissabte): Sortim de Barcelona amb autobús Alsina i Graells (7h45m) a Lleida (10h). Truco al Domingo Mortes i ve a veure’ns a l’estació (viu a Viella), dinar en fonda econòmica.
Lleida (14h30m) – Pont de Suert – Boca Sud del túnel de Viella (18h50m). Comença l’excursioneta, ens posem el trajo de romans (19h) i cap el refugi de Mulleres (20h45m), on arribem al cap de 1h55m. Cabem justos dins els refugi. Temps insegur.
Dia 25: Ens llevem a les 5h de matí, fem té amb menta i sortim a les 5h40’ Pujada una mica emmerdada, poca neu i dura, dia esplèndid i radiant. Fem el cim de Mulleres (3.010m) a les 8h15m. Esmorzem dalt del cim on corre un airet d’allò mes fresquet. Ens acompanyen uns manresans. A les 10h fotem el camp cap el Coll Alfred per baixar la Vall de la Escaleta. Rocs i mes rocs amb camí ben marcat amb fites. Arribem al Pla d’Aigualluts a les 13h.
Dinar, canvi de roba i a prendre el sol. Bany de peus. Maño s’enrotlla i ens ofereix vi de bota. Marxem cap a la Renclusa a les 16h, on arribem, pel coll de la Renclusa, a les 17h. Agafem lloc per dormir a les golfes i ens enrotllem amb 3 bascós de Sant Sebastian. Sopem al refugi: Sopa i ous amb cansalada. Bona nit.
Dia 26: Diana a les 5h ens llevem i prenem un té. Sortim a les 5h30m vers el Portillo Superior on arribem cap les 7h30m. Mengem quelcom i continuem pujant per l’esquerra de la gelera de la Maladeta. Neu i gel durs, travessem varies esquerdes i flanquejant francament cap a la dreta cap el coll de la Rimaia 10h. La rimaia, molt oberta, ens obliga a entrar massa a la dreta i tornem flanquejar entre la roca i neu per sobre la rimaia, posem els cordinos i ens mig assegurem. Els bascos no ho veuen clar per on han de baixar i els deixo amb el Màxim. Faig una grimpada (PD) i un cop a la cresta molt fàcil fins al cim de la Maladeta (3.308m). Torno tot seguit amb ells creuant-me amb els gavatxos que han passat per un pont de neu la rimaia. Nosaltres tornem per la glacera, ara amb la neu estovada pel sol esplendit i radiant, a buscar la cresta dels Portillons que seguim fins el Portillo Inferior on agafem el camí normal fins la Renclusa (14h). Baixant el Màxim es torça un peu.
Dinem del portem al refugi. Un cop dinats i amb les motxilles fetes baixem amb els bascós a el Hospital de Benasc i carretera on tenen el cotxe. Ens baixen amb cotxe fins a Benasc on ens conviden a una cervesa i ens despedim. Agafem lloc per dormir a la Barrabes i anem a sopar al “Lloro”. Pa desprès prendre un cafè irlandès i a dormir la mona.
Dia 27: Dia de panxing a Benasc, dormim fins les 10h, esmorzem xocolata desfeta amb xurros i anem a la piscina. Company curiós. El peu del Màxim li dona la llauna i desprès de dinar decideix no continuar. Jo abans que tornar a Barna vull intentar continuar. Em passa el material i menjar indispensable i a les 17h45m em poso a la carretera a fer dit, ADEU MÀXIM.
A les 6h començo a caminar cap a la vall d’Estos, a les 18h45m estic a l’ermita de Santa Anna. Un nois hem diuen que a l’Ibon Petit hi ha una cabana en bon estat aixi que continuo amunt per escurçar camí.
Arribo a la cabana a les 20h. M’instal·lo i sopo. Hi ha també una família aragonesa acampada, ara hi aniré a xerrar i desprès a dormir.
Dia 28: Hem llevo de la cabana a les 6h30m i surto a les 7h05m; xino-xano pujo al llac de Batisielles (7h55m) i continuo pel caos a buscar el coll de l’ultima agulla de Perramó, on segueixo una espècie de valleta fins al coll de la Piana on deixo la motxilla. Son les 9h45m. Hi ha boira a la banda d’Eriste i va passant cap a Batisielles.
Pujo al pic d’Escorvets (2.909m) 10h35m, formo al llibre de registre. Baixada al Coll Piana 11h05m. Plovisqueja i m’aixoplugo, surto a les 11h20m. Llac de las Alforjas a Eriste (12h). Hi ha dos saragossans que també volen fer el Posets l’endemà. Mentre dinem el temps s’espatlla. Munto el xiringito bastant bé. A les 15h30m comença la tempesta que dura gairebé unes tres hores en que para una mica, el bivac aguanta molt bé (encara que amb alguna gotera). Continua el xàfec d’allò mes impressionant, amb llamps i trons com Deu manà...
.. Sobre les 2 de la matinada hem trobo flotant dins l’aigua i ha sigut de cop i volta. Pel que sembla d’entrada es que en la pedra que m’he amagat s’ha format un toll d’aigua i he quedat amb uns instants xop, el sac i part de la roba així com que tenia dins la motxilla, les botes les recupero flotant en el toll d’aigua. Trenco el xiringito pel sobre ja que l’entrada esta anegada i els maños hem fan un lloc dins la seva tenda.
PLOU, PEDREGA, LLAMPS, TRONS, AIGUA, MOLTA AIGUA !!
La aigua del llac puja de nivell 2 pams, l’altímetre marca +100m.
Dia 29: Continua caient aigua i pedra en quantitats industrials, sobre les 3 de la matinada un dels maños treu el cap fora la tenda i s’adona que pràcticament estem flotant amb l’aigua del llac. El meu xiringito esta pràcticament anegat. Desmuntem la tenda i fem les motxilles. En una acció desesperada intentem creuar el llac dins la boira i amb una sola llanterna (la meva s’espatllat) no podem!!, decidim seguir per dos cops l’esquerra del riuet que s’ha convertit en una espècie de “Braldo” furiós;tornem a decidir creuar el llac en plan desesperat, ja que anem completament xops.
Cerquem una espècie d’arxipèlag dins el llac i comencem a travessar-lo. En algun llocs l’aigua ens arriba a la cintura però tirem endavant. Fins que trobem un pas quasi impossible de passar, per la fondària i per la turbulència de les aigües. Tornem enrere...
Per fi tornem a plantar la tenda sobre un munt de pedres i amb tota la roba xopa comencem a passar la nit del lloro.
Encenem el fogo i mig en pilotes esperem que es faci de dia. Per fi a les 10h15m del mati podem sortir i decidim tornar enrere per on vaig vindre ahir. Amb la boira i amb por dels llamps pugem fins el Coll de Piana en 40min. El temps s’escampa per uns moments però torna a emboirar-se. Tot esta amb quatre dits de calamarsa i els torrents i riuets s’han convertit en rius però ben grossos. El paisatge ha canviat radicalment Talment sembla tardor.
Per fi arriem, travessant llacs inexistents i rius infranquejables, pistes tallades, ponts arrossegats i esborrats del mapa a Benasc a les 15h (aprox.).
Ens allotgem a la Barrabes i dediquem, els maños i jo, passar la resta del dia el millor possible al pub, dixes-tasca, fonda.
CONTINUA PLOVENT !!
Dia 30: Torno a Barcelona per Benasc – Barbastro- Barna.
Miraré si puc trobar un altre company per la travessada i de pas asseco tota la roba.
-FI 1ª PART ACCIDENTAL DE TRAVESSADA AL PIRINEU
CONTINUARÀ ?? taxin, taxin !!
Companys: Màxim Izquierdo.
Index Fotos: 050.001-038 (algunes velades per l'aigua)
